Sants-Montjuïc

Featured Video Play Icon

Sants és el nucli de població més important i el barri més extens i més antic del districte. Al segle XIX era un barri obrer amb diverses fàbriques tèxtils, entre les quals cal destacar el Vapor Vell, convertida en biblioteca i escola l’any 2001, i l’Espanya Industrial.  El 1897 el municipi es va annexionar a Barcelona.

La construcció de la carretera nova, al final del segle XVIII, animà el ritme econòmic i constructiu del barri. Avui en dia, el carrer de Sants i el carrer de la Creu Coberta formen un dels eixos comercials més importants d’Europa.

Sants s’annexà a Barcelona, tot i sol i a petició pròpia, entre el 5 de maig de 1883 i el 12 de juliol de 1884. El 20 d’abril de 1897, un reial decret de la reina Maria Cristina, signat pel ministre de Governació, consumava l’agregació a Barcelona.

El treball

El creixement de Sants s’accentuà durant la segona meitat del segle XIX, multiplicant per cinc la seva població entre 1850 i l’annexió. És un creixement superior al de Barcelona i al de bona part dels munciipis del pla, a causa de l’impuls de la industrialització i l’atracció de mà d’obra obrera que suposà.

La España Industrial, el vapor nou, ha estat la fàbrica més important de la historia social i econòmica de Sants. Societat anònima tèxtil de la família Muntadas, produïa diversos tipus de teixits i estampats, especialment roba de pana, el gènere tèxtil més emprat per les classes populars catalanes (el negre de pagès, el beix verdós dels tramviàries…). El carrer que duu el nom de la fàbrica, i que hi dóna accés des de la carretera, probablement era un dels més animats els dies feiners, concorreguts d’obreres i d’obrers; les dones amb faldilla fins als peus i el cap cobert, els homes calçats d’espardenyes i amb brusa.

Parades mig provisionals de roba, amb les seves veles esteses i la mercaderia penjada, es col·locaven a banda i banda del carrer per a aprofitar-ne l’anar i venir. Els treballadors i les treballadores de La España Industrial, a l’entrada i sortida de cada torn de treball, eren clients atractius per als comerciants; tenien un sou segur i uns inicis de seguretat social, i eren prou nombrosos per a justificar la instal·lació més o menys provisional d’aquestes parades,. Potser no tots els dies o nomes els dies de paga, la gran Història no ens n’ha deixat informació; hi devia haver, però, prou gent i amb un mínim de capacitat adquisitiva.

DADES SANTS: (barri, no tot el districte)

Població: 41.104

Població per edat:

59,4% 25.64 anys

21,1% 65 anys a més

11,1% 0-14 anys

8,4% 15-24 anys

Població de més de 65 anys que viu sola: 27,5%

Nombre aturats 2.535

 

Primeres cooperatives de Sants:

  • La formiga obrera (va ser la pionera, any 1885)
  • La Flor de Maig (1890-1939)
  • La Lleialtat Santsenca (Finals segle XIX)
  • La Nova obrera (1897)
  • La Redemptora (1897)
  • El model segle XX (1901)
  • Les cooperatives d’hostafrancs
  • L’empar obrer (1905)
  • Les cooperatives radicals a Sants
  • Nova activitat obrera (1909)
  • Benestar de l’obrer (1914)

Actualment hi ha una cinquantena de cooperatives, a més d’altres experiències de cooperativisme actiu.

Exemples: Despatx d’arquitectes LaCol, La ciutat invisible o el Koitton club.