Peça realitzada en primera persona durant el confinament degut a la Pandèmia del Covid-19. La creació reflexa l’estat alterat del temps, la contradicció d’un temps ralentitzat i aturat, que a l’hora sembla que se’ns escapa. Per una altra banda, la impossibilitat de moviment físic i l’anhel de llibertat contraposats amb la llibertat de disposar d’un espai no físic, quasi il·limitat, per posar l’atenció al propi cos. Una vídeo-dansa realitzada des d’un subterrani que es relaciona amb la resta de la ciutat a base de moviments que reivindiquen i connecten amb la realitat dins i fora. Tot això sota la cançó de “People Faces” de la Kate Tempest.