Bones pràctiques per atendre la diversitat sexual i de gènere als entorns sanitaris

El projecte europeu Open Doors, liderat a Catalunya per fundaciosurt i la UniversitatdeGirona, ha elaborat 4 càpsules de vídeo amb alguns exemples de bones pràctiques a l’hora d’atendre les persones LGTBI als entorns sanitaris. Algunes de les situacions es basen en casos reals de professionals d’atenció primària, recollits en un article de la publicació Actualización en Medicina de Familia, així com en experiències de persones conegudes. Aquests exemples han sigut guionitzats per Càmeres i Acció.

Si bé moltes persones estan fent un canvi de mirada i de pràctica als entorns sanitaris, el projecte OpenDoors identifica que encara queda molt per recórrer. Majoritàriament, la cisheteronormativitat és el marc des del qual parteix el model de salut dins del sistema sanitari, de manera que en moltes pràctiques clíniques es reprodueix aquesta lògica excloent. Amb aquests vídeos, es busca visibilitzar la diversitat i oferir pautes molt senzilles de com, petits canvis en la pràctica mèdica, poden tenir efectes molt significatius a escala social.

A més de la guia per a professionals de la salut, el projecte ha impulsat accions formatives a personal sanitari, amb el suport de les expertes i activistes teopardo i Laura Vila Kremer. Els vídeos complementen la feina de sensibilització i formació, ja que mostren com es podria fer un apropament inclusiu en consulta mèdica.

El coneixement sanitari que es distribueix a escoles i mitjans de comunicació és cisheteronormatiu i patriarcal i, per tant, no té en compte les dones ni les persones que se surten de la cisheteronorma. Actualment existeix una manca d’informació i de conscienciació en salut sexual per a dones cis que mantenen relacions sexuals amb altres dones cis. Malalties com el virus del papil·loma humà (VPH), la vaginosi bacteriana, el VIH i la tricomoniasi es contagien mitjançant relacions sexuals si no es prenen les mesures de precaució adequades. Per una altra banda, és fonamental que a les consultes ginecològiques es deixi de pressuposar l’heterosexualitat de les pacients i que s’implantin protocols encaminats a erradicar l’estigmatització.

Els homes homosexuals i bisexuals corren un risc més gran de patir depressió i ansietat que els homes cisheterosexuals. El rebuig d’éssers estimats i les actituds vexatòries i discriminatòries de la societat general provoquen aïllament, frustració i, ocasionalment, una preocupació per la integritat física pròpia. És urgent que, a més de conèixer els riscos físics recurrents a cada sexualitat, el personal sanitari conegui i posi especial atenció a les amenaces al benestar emocional i a la salut mental del col·lectiu LGTBQ+ per tal de crear un espai segur i oferir les cures necessàries.

 

Les persones trans pateixen dificultats per accedir a tractaments de salut. Sovint són ateses per professionals sanitaris que desconeixen el protocol o que presenten una actitud discriminatòria que pot resultar en un diagnòstic incorrecte o en el rebuig per part de la persona trans a buscar auxili professional quan s’escau.

També enfronten problemes per a rebre tractaments endocrinològics i de salut reproductiva, així com violència obstètrica i sexual. És necessari comptar amb personal sensibilitzat per tal de crear un espai segur, així com promoure i facilitar l’accés a tractaments hormonals i als controls endocrinològics, ginecològics i mamaris.

Tot i tractar-se d’un tema sovint tabú, els mètodes sexuals “no convencionals” són comuns i practicats per gran part de la societat. Aquestes pràctiques van més enllà de les orientacions binàries, de les limitacions de parts del cos que podem considerar sexuals i del “coitcentrisme”.

Sempre que es tracti d’una pràctica sana, segura i consentida, el personal sanitari té la responsabilitat d’entendre la sexualitat com un ventall ampli i lliure per tal d’oferir informació que possibiliti una bona experiència sense jutjar la persona pacient.