Durant la infància i l’adolescència és vital trobar referents i vies de desenvolupament que motivin i despertin interessos en els/les joves i que a l’hora els ajudin a sentir-se realitzats/des.
En una societat on la imatge és, cada vegada més, la forma primordial de comunicació, és necessari plantejar-se les possibilitats que ofereix el llenguatge audiovisual com a eina de participació, espai per a l’acció comunitària i com a vehicle per a la mediació de les relacions entre les persones, no com a espectadores sinó com a constructores de relats.
És en aquest marc on s’entén que la tècnica audiovisual s’ha de concebre com una eina social, com un mitjà d’expressió, de reflexió, de diàleg i d’educació en valors que permeti construir conjuntament. Així doncs, degut a les grans potencialitats de l’audiovisual, pensem que aquest no s’ha de centrar només ens els aspectes comunicatius sinó també en les possibilitats transformadores, educatives i participatives, mitjançant les quals es poden enfortir la inclusió, la intervenció i la integració social.