aTRAPant masclismes
Deconstruïm l'escolta musical
aTRAPant masclismes
Deconstruïm l'escolta musical
aTRAPant masclismes
JOVENT
El trap, amb les seves lletres sense filtres i el seu so fronterer, ha esdevingut un espai on les traperes desafien els rols tradicionals. Des del carrer, reclamen el seu lloc amb actituds històricament masculines: xulería, llibertat sexual i exhibicionisme, trencant el model de dona modesta.
El procés formatiu acompanya als i les joves des de la conceptualització de les lletres fins a la gravació de les cançons i els videoclips. El projecte formatiu compta amb la participació de raperes com Elane Meta, Blau Cubarsi, Sofía Gabanna, Massiva Lulla, Mery Lopezz i Ombra Alor, entre altres.
aTRAPant masclismes
JOVENT
El trap, amb les seves lletres sense filtres i el seu so fronterer, ha esdevingut un espai on les traperes desafien els rols tradicionals. Des del carrer, reclamen el seu lloc amb actituds històricament masculines: xulería, llibertat sexual i exhibicionisme, trencant el model de dona modesta.
El procés formatiu acompanya als i les joves des de la conceptualització de les lletres fins a la gravació de les cançons i els videoclips. El projecte formatiu compta amb la participació de raperes com Elane Meta, Blau Cubarsi, Sofía Gabanna, Massiva Lulla, Mery Lopezz i Ombra Alor, entre altres.
A qui va dirigit
- Grups classe d'institut amb joves d'entre 12 i 18 anys.
Objectius
- Deconstruir estereotips de gènere.
Utilitzar el trap com a eina per qüestionar els rols tradicionals de la dona (modèstia, sumissió) i promoure models alternatius: llibertat sexual, empoderament i visibilitat. - Explorar la identitat juvenil.
Analitzar com el trap, com a expressió artística, reflecteix la realitat social i emocional de les joves, connectant amb la seva vivència de la veritat sense filtres. - Fomentar el debat crític.
Crear espais (com a cámeresiacció) per discutir l’impacte cultural del trap: ¿És una forma de resistència? ¿Com influeix en la construcció d’identitats no normatives? - Donar visibilitat a la veu femenina en el trap.
Destacar el paper de les traperes com a agents de canvi, utilitzant el mateix llenguatge i actituds històricament masculines per reivindicar el seu espai. - Connectar art i transformació social.
Utilitzar la música com a punt de partida per reflexionar sobre masclismes, individualisme i col·lectivitat en la societat actual.
Modalitats d'implementació
- Ens adaptem a les necessitats i possibilitats del col·lectiu o entitat que ens fa arribar la proposta.
- Podem generar processos des d'una sola sessió de quatre hores a cinc sessions de dues hores per realitzar-ho en un mes i mig de projecte. Finalment podem realitzar deu sessions de dues hores en casos de processos trimestrals .
Vídeos del projecte
Tots els vídeos del projecte aTRAPant masclismes estan ideats i realitzats participativament per les assistents als processos.





